Segons Joseph Schumpeter, economista austríac que més tard es va nacionalitzar americà, “l’emprenedor és el centre del sistema econòmic. El verdader benefici prové del canvi, va escriure, i el canvi és produït per l’empresari innovador. Per Schumpeter la innovació era la raó de ser del entrepreneur (emprenedor) que podia resultar encara més efectiva en moments d’inflexió o crisi econòmica, que a la vegada podien donar lloc a grans oportunitats de negoci”.
Després de la breu descripció sobre la teoria de Schumpeter, revisada la historia econòmica i present de Menorca, hom pot trobar bastants punts en comú amb aquesta brillant teoria econòmica. Per exemple, en el llibre “Història econòmica de Menorca” de Miquel Àngel Casasnvovas s’explica que després de la dominació anglesa el model comercial s’ensorra...Segons l’autor, “hi ha una transcendència econòmica però la causa d’aquesta diferenciació ve donada per altres orígens. Els capitals que s’acumulen pel comerç no són la base de la indústria posterior". A part, el pes del sector agrari ha estat sempre proporcionalment petit amb un sector manufacturer ja existent abans dels britànics i que es potencia amb aquests.
"El 1887 1/3 part dels menorquins treballaven en el sector secundari (fins i tot tècnics emigraven), quan a Espanya 2/3 parts dels treballadors es dedicaven al sector primari. Finalment Casasnovas deixa clar que “els menorquins hem sigut gent realment emprenedora”. També en el seu llibre del 2000 i a la revisió del 2006 parla del que deia Schumpeter sobre el capital humà.
Tal i com s’ha exposat anteriorment, Schumpeter deia que l’empresari realment emprenedor després d’una crisi sempre es tornava a recuperar, i ja que “Menorca sempre ha estat una illa connectada a l’exterior”, ha propiciat l’existència d’aquests empresaris emprenedors al llarg de la història que han sabut re-inventar-se i d’aquesta manera prosperar.
Un altre exemple es dóna en l’obra “La via menorquina del creixement” (1977), on es parla d’aïllament i ruptura (condicions suficients per a que empresaris emprenedors puguin proliferar) i per acabar d’èpoques de replegament i obertura.
Fent un repàs general en paraules de Casasnovas “des del S. XIV es tracta d’una illa connectada amb l’exterior. El problema ha estat que les illes i Menorca també s’han especialitzat en una cosa diferent i quan aquesta ha fallat hem estat capaços de canviar i reaccionar a través d’un ajustament dur i del abans esmentat “aïllament”.
"Durant segles, per exemple, la llana menorquina era la més cotitzada de tot el mediterrani (durant el S.XVII sobretot). Una vegada aquest comerç falla ens adaptem als interessos del mercat britànic. Una vegada falla el model britànic creem el mercat de Cuba (amb els emigrants que teixeixen la xarxa comercial). Tot és una roda. Tenim un model econòmic, apareix la crisi i després arribem a una etapa d’ajustament donant resposta a aquesta crisis i creant una altra model econòmic".
El més important és saber si en el futur ho sabrem fer. Ara haurem de trobar una resposta. Tot es basa en el concepte de Schumpeter de la “destrucció creativa”. Hi ha que definir que volem vendre i no deixar que ho faci un touroperador.
Així doncs, després de les paraules del historiador Casasnovas i també de la cita del llibre “La Via Menorquina del Creixement” queda clar que hi ha prou indicadors que sustenten la teoria de què estem en un punt d’inflexió econòmic (l’actual crisi ens treu de qualsevol dubte). És el moment d'emprendre nous projectes i ser valents. Menorca necessita el món, però el món pot viure sense Menorca. Abracem el món. Mirem cap a l'exterior!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada