La passada setmana vaig tenir s’oportunitat de reunir-me amb Carmen Crespo i Joan Sánchez Tuomala, gerent i delegat de Joves Empresaris de Balears a Menorca, per xerrar del futur Parc Bit a la nostra illa. Sa reunió va tenir lloc a Maó, a la seu de Joves empresaris, s’em van aclarir molts dubtes i em van fugir temors envers aquesta qüestió. Per començar em va quedar clar que seria una gran catàstrofe si finalment no es fes aquest parc que pretén dinamitzar l’economia i, sobretot, potenciar el sector innovador en una illa on la crisi ha canviat per complert el devenir del dia a dia d’una societat ja acostumada a que les coses, durant les darreres dècades, sempre ens anessin prou bé. A continuació exposaré quatre punts: Les condicions en què es pretén dur a terme el projecte; quin tipus d’empreses hi ha d’haver; com crec que s’hauria de gestionar la sostenibilitat del mateix i; perquè hom pensa que aquest projecte s’ha de portar a terme (El primer, el segon i una mica del tercer punt és simplement el que vaig escoltar en aquesta reunió amb Joves).
Segons Joseph Schumpeter, economista austríac que més tard es va nacionalitzar americà, “l’emprenedor és el centre del sistema econòmic. El verdader benefici prové del canvi, va escriure, i el canvi és produït per l’empresari innovador. Per Schumpeter la innovació era la raó de ser del entrepreneur (emprenedor) que podia resultar encara més efectiva en moments d’inflexió o crisi econòmica, que a la vegada podien donar lloc a grans oportunitats de negoci”.
Després de la breu descripció sobre la teoria de Schumpeter, revisada la historia econòmica i present de Menorca, hom pot trobar bastants punts en comú amb aquesta brillant teoria econòmica. Per exemple, en el llibre “Història econòmica de Menorca” de Miquel Àngel Casasnvovas s’explica que després de la dominació anglesa el model comercial s’ensorra...Segons l’autor, “hi ha una transcendència econòmica però la causa d’aquesta diferenciació ve donada per altres orígens. Els capitals que s’acumulen pel comerç no són la base de la indústria posterior". A part, el pes del sector agrari ha estat sempre proporcionalment petit amb un sector manufacturer ja existent abans dels britànics i que es potencia amb aquests.
"El 1887 1/3 part dels menorquins treballaven en el sector secundari (fins i tot tècnics emigraven), quan a Espanya 2/3 parts dels treballadors es dedicaven al sector primari. Finalment Casasnovas deixa clar que “els menorquins hem sigut gent realment emprenedora”. També en el seu llibre del 2000 i a la revisió del 2006 parla del que deia Schumpeter sobre el capital humà.
Tal i com s’ha exposat anteriorment, Schumpeter deia que l’empresari realment emprenedor després d’una crisi sempre es tornava a recuperar, i ja que “Menorca sempre ha estat una illa connectada a l’exterior”, ha propiciat l’existència d’aquests empresaris emprenedors al llarg de la història que han sabut re-inventar-se i d’aquesta manera prosperar.
Un altre exemple es dóna en l’obra “La via menorquina del creixement” (1977), on es parla d’aïllament i ruptura (condicions suficients per a que empresaris emprenedors puguin proliferar) i per acabar d’èpoques de replegament i obertura.
Fent un repàs general en paraules de Casasnovas“des del S. XIV es tracta d’una illa connectada amb l’exterior. El problema ha estat que les illes i Menorca també s’han especialitzat en una cosa diferent i quan aquesta ha fallat hem estat capaços de canviar i reaccionar a través d’un ajustament dur i del abans esmentat “aïllament”.
"Durant segles, per exemple, la llana menorquina era la més cotitzada de tot el mediterrani (durant el S.XVII sobretot). Una vegada aquest comerç falla ens adaptem als interessos del mercat britànic. Una vegada falla el model britànic creem el mercat de Cuba (amb els emigrants que teixeixen la xarxa comercial). Tot és una roda. Tenim un model econòmic, apareix la crisi i després arribem a una etapa d’ajustament donant resposta a aquesta crisis i creant una altra model econòmic".
El més important és saber si en el futur ho sabrem fer. Ara haurem de trobar una resposta. Tot es basa en el concepte de Schumpeter de la “destrucció creativa”. Hi ha que definir que volem vendre i no deixar que ho faci un touroperador.
Així doncs, després de les paraules del historiador Casasnovas i també de la cita del llibre “La Via Menorquina del Creixement” queda clar que hi ha prou indicadors que sustenten la teoria de què estem en un punt d’inflexió econòmic (l’actual crisi ens treu de qualsevol dubte). És el moment d'emprendre nous projectes i ser valents. Menorca necessita el món, però el món pot viure sense Menorca. Abracem el món. Mirem cap a l'exterior!
Darrerament s’està parlant molt de dos conceptes: Innovació i Col·laboració. Per explicar-ne aquest últim, avui parlarem d’un vídeo molt interessant i de tres empreses menorquines.
"Aprendre i treballar en l’era de la Col·laboració", s’anomena aquesta xerrada de Randy Nelson, degà de “Pixar University”. Pixar és una companyia no només enfocada en el desenvolupament de les idees, sinó que per sobre de tot, està especialitzada en el desenvolupament de les persones. Tota l'experiència i èxit de la seva metodologia de treball es veu reflectit en el missatge que ens deixa Nelson en aquesta conferència d’Apple sobre lideratge en educació.
D’aquest vídeo podríem treure les següents deu conclusions, entre elles, els quatre pilars bàsics de la Col·laboració:
1- Acceptar totes les ofertes per portar a terme projectes dependrà de la nostra capacitat de Col·laboració. Això ens porta a la Profunditat.
2- Parlar bé i tenir cura dels nostres companys/col·laboradors és important.
3- Ser pro actiu és, en molts cops, millor que només estar preparat (cas astronautes de la Nasa).
4- Ser innovador = saber recuperar-se del fracàs.
5- Si domines una matèria, vol dir que en pots dominar d’altres. Això ens porta a l’Amplitud.
6- A l’hora de portar a terme una innovació és millor aquella persona que està interessada, que aquella que es fa la interessant.
7- Per ser Amples, necessitem ser comunicatius. Per tant, això ens porta a la Comunicació.
8- La Col·laboració no es sinònim de cooperació (cas cadena de muntatge), és més bé, connectar-se amb un grup de persones i saber utilitzar l’art de la Traducció per fer-lis arribar el missatge.
9- La Col·laboració és aprofitar els coneixements de cada persona per arribar a una solució completa.
10- “En l'Era de la Col·laboració, la clau és la Col·laboració”.
A Menorca existeixen tres empreses que porten per bandera aquests quatre pilars bàsics de la col·laboració humana. Aquestes són Binary, de la mà de Santiago Barro, Af Context, de l'expert en Internet Antoni Febrer i, per acabar, Proquame, amb els seus dos socis i, a la vegada consultors, Joan Sánchez i Salvador Taulé. Aquests tres projectes empresarials innovadors, que a mi m’agrada anomenar "els tres mosqueters”, han donat llum i forma a moltes idees i projectes d’empreses i persones a Menorca, en alguns casos, de manera desinteressada. Com és el cas personal de quan em van ajudar per presentar-me al concurs d’idees innovadores Reset 2010. Des de aquí un sincer GRÀCIES, així com també a totes les altres persones que van col·laborar.
I recordeu, "en l'Era de la Col·laboració, la clau és la Col·laboració".
Primer de tot volia desitjar-vos a tots un gran dia de reis. D'altra banda també volia donar-vos la benvinguda a tots i totes els que heu entrat en aquest bloc per primera vegada i, també, per aquells que ja el coneixeu. Aquí podreu endinsar-vos en l’apassionant món de la sostenibilitat baix el punt de vista d’un ciutadà de l’illa de Menorca. Com podreu observar he decidit eliminar els anteriors posts per començar una nova etapa en aquest bloc.
Actualment, Menorcasofreix una forta crisi perquè: els competidors turístics han guanyat molta competitivitat; l’euro impedeix devaluar la moneda i restriccions aèries limiten l’equipatge;. A més, l’educació està de mitja taula per avall a nivell estatal. Tenim el mal de les societats turístiques i, ara que el turisme falla, existeix un problema. L’actual model no és viable. Podríem concloure que la caiguda de l’Imperi romà i les Illes són un cas similar. Si Menorca vol seguir prosperant, les teories de Schumpeter haurien de ser el nostre manual i, l’educació; la moralitat; l’R+D+I; les energies renovables i el transport net, la nostra arma.
Els articles que aniré penjant seran anàlisis propis d'obres o articles relacionats amb la matèria, xerrades amb persones expertes de l’illa, vídeos rellevants, noticies, opinions personals,.... A poc a poc i amb bona lletra, tal i com em deien de petit a l’escola, intentaré transmetre un missatge positiu en benefici de la sostenibilitat (econòmica, social i medi ambiental) de Menorca.
